Oink!!... Jesús! (IV)

A tot porquet de bé li arriba el seu Sant Martí, com recordava sempre la mare d'en Jordi en les oracions que li va ensenyar de garrinet. Així, un bon dia en comptes del senyor dels guants vermells el nostre heroi involuntari va veure aparèixer un senyor de guants negres i davantal de cuiro, per cert molt brut. El senyor dels guants negres no semblava content, però tampoc enfadat. Li va dir, agafant-lo amb brusquedat per una poteta: "Que consti que no és res personal, només és la meva feina; espero que ho sabrà entendre i perdonar, senyor Porquet". Això va resultar sospitós al porquet, que es va resistir en va xisclant com un porquet ben educat. I com que va veure que no servia de res, va clavar al senyor que no tenia motius personals una mossegada en un lloc inoportú que va endevinar per sota del davantal. Això va fer que el deixés anar, xisclant al seu torn el senyor, també inútilment. En Jordi va fugir corrents, mentre cridava que ell tampoc tenia motius personals i que el perdonés, però que feia tard a un lloc i la seva presència era inexcusable. Potrom amunt pel passadís, potrom avall, va buscar desesperat una porta, una finestra, alguna sortida d'alguna mena, sense sort. Al final del passadís, per fi, va trobar una porta que el va conduir a la sala dels pollets. En Jordi desconeixia l'existència d'aquells centenars de pollets injectats a l'ou amb la seva sang per comprovar si s'encomanaven de la grip que se suposava que encomanava el nostre amic. Horroritzat, es va fer el propòsit lloable de salvar tots aquells pollets i dur-los a viure a casa dels seus pares. Encara duia la bata i va començar a atapeir-se les butxaques de pollets i més pollets que feien uns pius pius embogidors i que el posaven encara més frenèticament a recollir pollets. A mesura que els anava entaforant a la bata se li anaven escapant i el porquet encara es posava més frenètic perquè aquells pollets ximples no eren capaços d'estar en silenci quan ELL els estava intentant rescatar.

Mentrestant, a la fàbrica de Tamiflú, la porquicia interrogava el Porquet Emmascarat i el Pare del Porquet Emmascarat, sense entendre perquè el Pare del Porquet Emmascarat no duia màscara.