Oink!!!... Jesús! (III)

És negra nit i el Porquet Emmascarat i el seu fidel Pare rebenten la tanca de ferro de la fàbrica clandestina de Tamiflú en terres del Penedès, sota l'aparença respectable d'una bodega. El Porquet du sota el braç l'última edició de La Porquetlàndia, on es denuncia el contraban de Tamiflú en males condicions i el descobriment de Tamiflú adulterat entre la mercaderia de camells reconeguts. Per sort a la Porkipèdia sortia amb tot luxe de detalls la ubicació geogràfica del laboratori dels desaprensius criminals. Malauradament, el que la Porkipèdia no explicava és que la fàbrica era custodiada per un exèrcit d'oques furibundes que, a més, van muntar un escàndol que va destrossar els nervis del pobre Pare del Porquet Emmascarat i va alertar els guàrdies, que es van presentar immediatament per retenir els intrusos. El Pare Porquet, presa de nou del seu trastorn obsessiu compulsiu, no va poder evitar ajupir-se a recomposar la tanca que havien forçat per entrar al recinte, convertit en un incomprensible molinet d'activitat febril per als estupefactes vigilants. El Porquet Emmascarat va intentar salvar la situació: Mirin, és que de lluny hem vist que la tanca estava trencada i esclar... el meu pare, que és molt bon porquet i molt treballador no ha tolerat la idea que passéssim de llarg sense posar-hi remei...

Mentrestant, molt lluny d'allà (com a mínim a Martorell), el nostre heroi demana el seu tercer sopar i treu panxa esforçadament abans d'oferir el seu cul gros, rosat i ferm al senyor dels guants vermells. En Jordi ha decidit treure partit de la situació, ja que ha descobert que mentre no es posa malalt i el van punxant, també li van donant menjars variats i li deixen repetir i tot. Ai, amic meu, li diu el dels guants vermells, has de fer sang, has de fer molta sang perquè la puguem injectar en els nostres ous de pollets i veure si tens el virus mentre esperem si emmalalteixes. I si no et poses malaltó... viuràs feliç fins a ser un bon pernil! En Jordi, pragmàtic, va demanar més patates amb porros i mongetes ja sense immutar-se per l'habitual punxada cular.

Els titulars dels diaris més importants van treure en portada la notícia de l'assalt a la fàbrica de Tamiflú, però en Jordi no llegia mai la premsa de filiació no porquista, perquè li semblava una traïció als seus ideals com a membre d'un poble oprimit.