L'inspector de policia va entrar a la cabina del pilot i va tancar la porta darrere seu. Fora, l'hostessa repetia amb neguit mal dissimulat que cap dels passatgers podria baixar de l'avió fins que l'aeroport i les autoritats sanitàries ho autoritzessin. Per contenir el previsible i comprensible amotinament, uns quants policies antiavalots passajaven amunt i avall per la nau. L'aterratge havia estat gairebé d'emergència, ja que tan bon punt van comunicar a la base el que havien trobat, els van denegar l'entrada a la pista d'aterratge i els van comminar a aterrar en un terreny pla a uns deu quilòmetres de l'aeroport. Immediatament van comunicar la seva posició per permetre l'arribada de la policia i l'equip sanitari especial.
L'inspector es prenia molt seriosament la seva feina, per bé que el pilot i el copilot havien de reprimir la riallada que els causava la parafernàlia amb què havia abordat la nau. El policia havia hagut de sortir corrents cap a l'avió en quarentena i els de l'equip sanitari especial l'havien equipat amb una protecció suposadament infalible contra la grip mexicana: des dels temps de la peste bubònica no s'havien vist màscares ni vestits tan originals. On és, el malparit?, va deixar anar de cop, sense fer cap pregunta o comentari previ perquè la màscara amb forma de bec d'ocell li relliscava i l'havia d'anar tornant a posar a lloc i això l'estava irritant. El pilot i el copilot es van mirar i van respondre que no l'havien fet sortir del seu amagatall per por raonable al contagi, que el trobarien al ventre de l'avió, amb els equipatges. No creien que fos perillós en ell mateix, perquè per les càmeres de vigilància (que era com l'havien detectat) semblava inofensiu, pacífic. Era una llàstima, en la seva opinió, que se l'hagués d'endur l'equip sanitari especial amb l'ajut de la policia, però que si això els permetia a ells continuar el viatge...
Ni parlar-ne!, va respondre l'inspector, tots vostès s'han de quedar quaranta dies com a mínim aquí fins que puguem garantir que estan sans! I dit això, va donar instruccions amb un arcaic walkie-talkie als seus homes, que esperaven avorrits poder entrar en acció. El pilot i el copilot es van mirar (feia molts dies que no estaven amb les seves famílies i una quarantena se'ls feia intolerable) i com un sol home van arrencar-li la màscara a l'inspector, que es va resistir inútilment. Ara, ja pot posar les quarantenes que vostè vulgui, li van dir, fent cas omís de les amenaces de denúncies de l'esgarrifat policia.
Mentrestant, a la bodega de l'avió, els policies intentaven convèncer el passatger il·legal que es deixés posar les manilles i que els acompanyés voluntàriament fins a l'ambulància esterilitzada que els esperava fora. Però el sospitós corria amb agilitat inesperada en algú de la seva constitució saltant per entre les maletes i paquets. Oink! Jo no he fet res, deia esbufegant, oink, jo estic perfectament! Van caldre quatre torns de policies fins que el porquet, esgotat, es va deixar emmanillar i conduir dòcil fins a l'ambulància, amb llagrimetes als ulls. Oink... si jo només volia veure món... snif, gemegava mentre els policies, sobtadament entendrits, li donaven copets d'ànims a l'espatlla. Alguns dels policies també van plorar una mica, perquè els havia tocat quedar-se a l'avió per fer que la quaratena es complís, i com que els havia tocat, no els havien donat equipament antivirus contagiosos perquè es va considerar innecessari.
El porquet va ser dut veloçment al Quarter General de Control contra Epidèmies Desconegudes Propagades per Estrangers (d'ara endavant, Q.G.C.E.D.P.E.). El porquet inútilment protestava que ell no era estranger, que era ben català (com ho demostrava el seu excel·lent oink), que havia anat de vacances a Mèxic i que ara que tornava l'havien fet presoner injustament. Injust o no, senyor meu, li va respondre asprament el Director del Q.G.C.E.D.P.E., vostè és un porquet, i amb això està tot dit!!!. Plorava i plorava el porquet i demanava veure la seva mare, sense causar cap compassió en l'implacable Director del Q.G.C.E.D.P.E., que tenia plans sinistres per al nostre innocent i jove tocinet.
divendres, de maig 01, 2009
Oink!!!... Jesús! (I)
Etiquetas:
grip,
grip mexicana,
grip porcina,
gripe mexicana,
gripe porcina,
quarantena,
Tamiflu
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada