Rocco Siffredi es pot dir que ja ha passat a la història. Si més no, a la història del porno. I amb el mèrit afegit que no s'ha hagut de morir de sida, com John Holmes, perquè se'l recordi. A més, a diferència dels actors porno que el van precedir per poc, té un físic agradable i un rostre que millora amb els anys. És un actor atípic. El que no he pogut entendre mai és per què els actors porno, especialment dels setanta, eren tan absolutament lletjos. Potser és que als setanta tothom era lleig, però veure actors tan lletjos de cos i cara no era com per escalfar-se per molt grossa que la tinguessin i per moltes enculades que fessin. Potser era millor tancar els ulls i imaginar-s'ho sense veure'ls, però clar, això hauria acabat amb la indústria del porno.
Vestit i en un àmbit normal Rocco sembla una persona normal, formal, tot i que seductor. Té alguna cosa especial, i ell ho sap. Sap que a les dones que els agrada el sexe els resulta difícil resistir-s'hi i li agrada fer-les envermellir mentre els explica que té una dona fantàstica que en contra del que podria semblar, és de les tradicionals que només fan sexe amb l'home a qui estimen. Es desprèn de les seves paraules i mirades que si ell troba alguna dona interessant, se la tirarà malgrat la seva dona, que òbviament el comprèn. Ell necessita el sexe, li agraden les dones de tota mena i només rebutja sexualment les que van de cregudes o de sobrades perquè saben que estan bones.
Una dona que simplement estigui bona no li diu res. La dona ha de ser sexualment interessant, s'ha de moure de manera atractiva, ha de saber gaudir del sexe sense complexos, ha de tenir una lluentor especial als ulls i una boca llaminera. La paradoxa és que a casa, diu practicar el sexe més tradicional per no necessitar més; afegeix aquestes històries suades sobre que quan hi ha amor el sexe és molt diferent, molt més senzill en les seves manifestacions però alhora amb sensacions molt més profundes. Però la realitat crua és que, digui el que digui ell, practica el sexe tal com li agrada a la seva tradicional dona per complaure-la. No és un expert a complaure dones, a donar a cada una el que vol, el que necessita, el que la satisfà?
Quan parla gairebé estàs a punt de llençar-te als seus braços i cridar-li: Sí, sí, fes-me teva, folla'm, fica't a dins meu i no en surtis mai!!!! Sap com entabanar i ho fa molt i molt elegantment, molt discretament, molt suaument. Es fica en el teu cap per poder-se ficar dins del teu cony. I te'l creus, i el vols a dins. Afortunadament, el cap et funciona prou com per adonar-te que t'està embolcallant com l'aranya a la presa, que et devorarà, que li agrairàs que et mengi i fins i tot ploraràs de plaer masoquista mentre et veus perdre sota el seu domini. I com que t'adones que tot és un miratge t'obligues a raonar, a obrir els ulls, a no deixar-te enredar. I això sí que et fa mal. Perquè en el fons et sap greu no haver-te-li lliurat d'una manera absolutament irracional.
Perquè aquesta mena de sexe només pot ser irracional per ser autèntic, real i plaent. La racionalitat hi sobra.
Vestit i en un àmbit normal Rocco sembla una persona normal, formal, tot i que seductor. Té alguna cosa especial, i ell ho sap. Sap que a les dones que els agrada el sexe els resulta difícil resistir-s'hi i li agrada fer-les envermellir mentre els explica que té una dona fantàstica que en contra del que podria semblar, és de les tradicionals que només fan sexe amb l'home a qui estimen. Es desprèn de les seves paraules i mirades que si ell troba alguna dona interessant, se la tirarà malgrat la seva dona, que òbviament el comprèn. Ell necessita el sexe, li agraden les dones de tota mena i només rebutja sexualment les que van de cregudes o de sobrades perquè saben que estan bones.
Una dona que simplement estigui bona no li diu res. La dona ha de ser sexualment interessant, s'ha de moure de manera atractiva, ha de saber gaudir del sexe sense complexos, ha de tenir una lluentor especial als ulls i una boca llaminera. La paradoxa és que a casa, diu practicar el sexe més tradicional per no necessitar més; afegeix aquestes històries suades sobre que quan hi ha amor el sexe és molt diferent, molt més senzill en les seves manifestacions però alhora amb sensacions molt més profundes. Però la realitat crua és que, digui el que digui ell, practica el sexe tal com li agrada a la seva tradicional dona per complaure-la. No és un expert a complaure dones, a donar a cada una el que vol, el que necessita, el que la satisfà?
Quan parla gairebé estàs a punt de llençar-te als seus braços i cridar-li: Sí, sí, fes-me teva, folla'm, fica't a dins meu i no en surtis mai!!!! Sap com entabanar i ho fa molt i molt elegantment, molt discretament, molt suaument. Es fica en el teu cap per poder-se ficar dins del teu cony. I te'l creus, i el vols a dins. Afortunadament, el cap et funciona prou com per adonar-te que t'està embolcallant com l'aranya a la presa, que et devorarà, que li agrairàs que et mengi i fins i tot ploraràs de plaer masoquista mentre et veus perdre sota el seu domini. I com que t'adones que tot és un miratge t'obligues a raonar, a obrir els ulls, a no deixar-te enredar. I això sí que et fa mal. Perquè en el fons et sap greu no haver-te-li lliurat d'una manera absolutament irracional.
Perquè aquesta mena de sexe només pot ser irracional per ser autèntic, real i plaent. La racionalitat hi sobra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada