Espectacle lamentable el de la batalla verbal entre Juan Marsé i Maria de la Pau Janer. Si bé tots dos van perdre els papers i no van saber estar al seu lloc, Juan Marsé va dir una gran veritat que ara recullo: que ell parlava i volia parlar de literatura, que el que li interessava era la literatura i no la "vida literària" en la qual alguns es complaïen, descuidant la qualitat de les seves produccions literàries.
Cert: la literatura és una cosa molt diferent, per bé que relacionada, de la "vida literària". Però, què és això de la "vida literària"? Doncs ni més ni menys que viure representant el paper d'escriptor; anar amb freqüència a actes més o menys literaris, visitar els locals de moda entre els intel·lectuals, fer tots els possibles per estar més o menys presents en els mitjans de comunicació, presentar-se a tots els premis de renom i per descomptat anar en persona i amb glamour a les cerimònies de lliurament dels premis.
Per fer tot això cal tenir temps. Un temps que no passen treballant en cap altre ofici, ni tampoc en el seu. Cal dedicar una preparació personal que també requereix temps. Cal, en definitiva, dedicar-se a un munt de coses que no tenen res a veure amb seure a escriure llibres. I això és el que va fer saltar de la cadira a Juan Marsé.
Escriure és un acte íntim, privat. Fer vida de literat reconegut és, ans al contrari, un acte públic, tan públic que resulta obscè davant de l'acte d'escriure. Com obscè resultava el somriure implacable de Maria de la Pau Janer, que semblava dir-li al Marsé: "pots dir el que vulguis, però jo tinc el premi, el prestigi, el contracte amb l'editorial, els diners i la vida resolta durant una bona temporada més". No he llegit a aquesta autora, però des de fa força temps cap aquí les crítiques que n'he llegit anaven en la mateixa direcció: massa melodrama, massa fàcil, massa sentimentaloide, personatges massa plans i arquetípics, sense profunditat... No dubto que a ella, tot això li rellisca des de fa molt, i cada cop més, directament proporcional a la seva fama com escriptora i al nombre de premis aconseguits.
El que no puc entendre és com Juan Marsé no va renunciar a ser part del Jurat abans, molt abans. Dimitir a posteriori és només conseqüència d'una rebequeria per la discussió amb la Janer. Si realment es pren tan seriosament la literatura, per què va ser membre del Jurat del Planeta?
Indubtablement a l'Univers hi ha misteris indesxifrables.
Cert: la literatura és una cosa molt diferent, per bé que relacionada, de la "vida literària". Però, què és això de la "vida literària"? Doncs ni més ni menys que viure representant el paper d'escriptor; anar amb freqüència a actes més o menys literaris, visitar els locals de moda entre els intel·lectuals, fer tots els possibles per estar més o menys presents en els mitjans de comunicació, presentar-se a tots els premis de renom i per descomptat anar en persona i amb glamour a les cerimònies de lliurament dels premis.
Per fer tot això cal tenir temps. Un temps que no passen treballant en cap altre ofici, ni tampoc en el seu. Cal dedicar una preparació personal que també requereix temps. Cal, en definitiva, dedicar-se a un munt de coses que no tenen res a veure amb seure a escriure llibres. I això és el que va fer saltar de la cadira a Juan Marsé.
Escriure és un acte íntim, privat. Fer vida de literat reconegut és, ans al contrari, un acte públic, tan públic que resulta obscè davant de l'acte d'escriure. Com obscè resultava el somriure implacable de Maria de la Pau Janer, que semblava dir-li al Marsé: "pots dir el que vulguis, però jo tinc el premi, el prestigi, el contracte amb l'editorial, els diners i la vida resolta durant una bona temporada més". No he llegit a aquesta autora, però des de fa força temps cap aquí les crítiques que n'he llegit anaven en la mateixa direcció: massa melodrama, massa fàcil, massa sentimentaloide, personatges massa plans i arquetípics, sense profunditat... No dubto que a ella, tot això li rellisca des de fa molt, i cada cop més, directament proporcional a la seva fama com escriptora i al nombre de premis aconseguits.
El que no puc entendre és com Juan Marsé no va renunciar a ser part del Jurat abans, molt abans. Dimitir a posteriori és només conseqüència d'una rebequeria per la discussió amb la Janer. Si realment es pren tan seriosament la literatura, per què va ser membre del Jurat del Planeta?
Indubtablement a l'Univers hi ha misteris indesxifrables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada