Oink... Jesús! (VI)

Mentres el nostre heroic porquet es recull per salvar el món , el seu germà i el seu pare recorren el territori amb un caçapapallones i uns flascons de vidre. Els contactes del Pare Porquet li han avançat una notícia terrible: els mosquits tigre asiàtics escampen veloçment la grip alhora que el tamiflú legal s'exhaureix i es disparen els preus al mercat negre de tamiflú adulterat. Així, els dos tocinets reben l'encàrrec de capturar unes quantes desenes de mosquits tigre per a un laboratori molt interessat a desenvolupar productes rendibles contra els mosquits i la grip porcionaviar. Rendibles vol dir que no acabaran amb els mosquits ni combatran la grip, però almenys faran molts diners amb preparats que alleugiran (una mica) els símptomes i que evitaran (algunes vegades, sota determinades circumstàncies) les conseqüències doloroses de les picades dels mosquits tigre.

El Pare Porquet camina amb dificultat entre els pantans perquè té el cul ple de picades, superposades molt dolorosament les unes a les altres. El seu fill esclata de riure cada cop que li veu la popa, més inflada i rosada que de costum. A ell no el piquen perquè viatja amb el seu pare, que és molt més apetitós. Només han aconseguit capturar un mosquit ridícul que els amenaça furiós agitant el seu cos diminut i ratllat i proferint malediccions que només un altre mosquit podria entendre i dur a la pràctica. El pare Porquet tremola i es cobreix instintivament el cul cada cop que sent els petits crits plens d'odi del mosquit. Una miniatura així, es diu el pare, i el que és capaç de fer-me, a mi, que tinc -tenia- el cul més maco i ferm de la regió! En Berenguer s'atura un moment, arrufa el nas i adverteix el seu sofert progenitor que han d'anar cap al Prat, que allà encara deuen haver-hi alguns pantans per les immediacions de l'aeroport i que entre els núvols de mosquits que era esperable de trobar, seria molt més senzill complir amb la seva missió.

Soif. What I am

Es extraño ser consciente de que estás en el mundo porque un día, hace mucho tiempo, alguien fue arrancado de su hogar, de su tierra, y que si eso no hubiera sucedido, tú no existirías. Es significativo que uno sea lo que es por cosas que ni siquiera imagina, sucedidas tantísimo antes de nacer. Nuestras vidas están hechas de esa clase de cosas. Cosas que algunos logran convertir en literatura, y otros en meros panfletos.

Pensemos en esas casualidades inverosímiles que llenan las páginas de Dickens. Mero folletín victoriano, pensamos; pero nos encantan. Porque otorgan un sentido a las vidas de los personajes, porque conceden las explicaciones que la vida real nos oculta, porque uno ve que a pesar de todo, de las circunstancias presentes y las pasadas, es posible continuar en pie y que ello se verá recompensado, si no con la felicidad suprema, sí al menos con el conocimiento de los hechos. Y a menudo poder entender algo es más que suficiente para poderlo digerir mejor.